FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica que posa com a primer principi la natura, sense recurs a cap principi transcendent, que no admet altra realitat o altra norma que la natura. Tendència dins del realisme artístic més lliure temàticament i tècnicament, especialment en les arts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concerneix la natura, especialment les coses materials en oposició a les mentals, morals, espirituals. El món físic. Llei física. Ciències físiques. Que concerneix la física. Fenòmens físics. Estats físics d'un cos. Branca de la ciència que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca sedimentària detrítica, coherent, composta, en més d'un 85 %, de sorra consolidada per un ciment de qualsevol natura, i amb el gra que la forma compost de qualsevol mineral detrític. Pasta composta principalment d'argila o caolí i sorra quarsosa que, per cocció [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de recobrir; l'efecte. Material emprat per a recobrir, que recobreix. Formació, consolidada o no, de qualsevol natura, sense cap valor econòmic, que descansa damunt un conjunt rocós o un cos mineralitzat. Equivalent oxidat d'un jaciment de sulfurs disseminats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alcohol derivat formalment de la glucosa per reducció del grup carbonílic d'aquesta, present a la natura en petita quantitat en diverses fruites. [...]
